INICI | SERVEIS | Projecte de vida indepedent | Informació addicional. Per saber-ne més | Una qüestió de drets humans. La convenció de l´ONU.

Una qüestió de drets humans. La convenció de l´ONU.

Les reivindicacions del moviment de vida independent poden sonar, potser, una mica sorprenents tenint en compte la mentalitat assistencialista que perviu en els nostres dies.

Però la veritat és que el FVI l´únic que defensa és que es compleixin els drets humans de les persones amb diversitat, i, més en concret, que es compleixin les normes uniformes sobre la igualtat d´oportunitats per a les persones amb discapacitat i la Convenció de l´ONU.

Aquestes normes uniformes, en el seu Article 4 de "Serveis de suport", estipulen:

"Els Estats han de vetllar per l´establiment i la prestació de serveis de suport a les persones amb discapacitat, inclosos els recursos auxiliars, per tal d´ajudar-los a augmentar el seu nivell d´autonomia en la vida quotidiana i a exercir els seus drets ".

1. Entre les mesures importants per aconseguir la igualtat d´oportunitats, els Estats han de proporcionar l´equip i recursos auxiliars, assistència personal i serveis d´intèrpret segons les necessitats de les persones amb discapacitat.

[...]

6. Els Estats han de donar suport a l´elaboració i la disponibilitat de programes d´assistència personal i de serveis d´interpretació, especialment per a les persones amb discapacitats greus o múltiples. Aquests programes augmentarien el grau de participació de les persones amb discapacitat en la vida quotidiana, a la llar, el lloc de treball, l´escola i durant el seu temps lliure.

7. Els programes d´assistència personal s´han de concebre de manera que les persones amb discapacitat que els utilitzin exerceixin una influència decisiva en la manera d´executar aquests programes.

Però l´ONU ha anat molt més enllà, i en la seva resolució 1998/31 sobre els drets humans de les persones amb discapacitat, aprovada a la 54a sessió consta:

" Qualsevol violació del principi fonamental d´igualtat i qualsevol discriminació o diferència negativa de tracte de les persones amb discapacitat que contravingui les Normes Uniformes de les Nacions Unides sobre la igualtat d´oportunitats per a les persones amb discapacitat vulnera els drets humans d´aquestes persones".

Partint de les dues referències als drets humans, es desprèn que cada vegada que l´Estat no doni suport als programes d´assistència personal col·laborarà en la vulneració i / o violació dels Drets Humans de les persones amb diversitat funcional.

Per si això no fos suficient, Espanya ha signat i ratificat recentment la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l´ONU. Aquesta Convenció va ser aprovada el dia 13 de desembre de 2006 per l´Assemblea General de les Nacions Unides i en ella es parla de l´Assistència Personal en diversos articles com ara el 19.b:

Article 19. Dret a viure de forma independent ia ser inclòs en la comunitat

Els estats que formen part d´aquesta Convenció reconeixen el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure en la comunitat, amb opcions iguals a les de les altres, i adoptar mesures efectives i pertinents per facilitar gaudir d´aquest dret per les persones amb discapacitat i la seva plena inclusió i participació en la comunitat, assegurant en especial que:

a. Les persones amb discapacitat tinguin l´oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure d´acord amb un sistema de vida específic.

b. Les persones amb discapacitat tinguin accés a una varietat de serveis d´assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, inclosa l´assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió en la comunitat i per evitar el seu aïllament o separació de aquesta.

La Convenció és d´obligat compliment per a aquells països que la signen. S´hi diu que la figura del / de la assistent personal és un dret humà que ha de ser garantit per l´estat espanyol.

Així doncs, ja no hi ha excuses.

Però la Convenció no només ens parla del dret a l´assistència personal i la vida independent, també posa èmfasi en altres punts i drets que també exigeix ​​el moviment de vida independent, com són:

-Educació.

La Convenció defensa el dret dels nens i nenes amb diversitat a estar inclosos en l´educació ordinària, donant-los el suport que necessiten. A dia d´avui això segueix sense complir-se en molts casos per falta de recursos o obstacles de tota mena.

-Ocupació.

Les estadístiques no menteixen, i les persones amb diversitat funcional pateixen el major índex d´atur de la població, veient abocades en moltes ocasions, com a única sortida, als Centres Especials d´Ocupació.

-Desinstitucionalizació.

Tal com comentava anteriorment, se segueix primant confinar les persones amb diversitat funcional en institucions residencials, perpetuant el model segregador. La Convenció és molt clara en aquest sentit, demanant que els diners públics es prioritzin en promoure la vida independent, l´assistència personal, l´assistència tecnològica i l´habitatge adaptat dins de la comunitat.

-Accessibilitat.

Podria semblar que aquesta qüestió ja està superada, però avui en dia moltes persones amb diversitat funcional no poden utilitzar el transport públic ordinari, o accedir als edificis públics i privats, no es poden moure pels carrers lliurement o no disposen d´un intèrpret en llengua de signes...

Així doncs, el MVI demana una cosa tan senzilla com que es compleixin les lleis aprovades, sense més excuses i prejudicis.

Si voleu aprofundir en aquestes lleis aquí teniu l´enllaç a la Convenció completa:

Logo FUNDACIO Logo IRPF Logo GOIB Logo Cocemfe

Logo Mnisiterio Sanidad Logo esclerosis múltiple Logo ONCE

Aquest lloc web fa servir cookies, si roman aquí accepta el seu ús. Podeu llegir més sobre l´ús de cookies al document Política CookiesX Tanca